El passat 28 de juliol, el vicepresident del Govern, Antoni Costa, celebrava en un article a Última Hora el nou reglament fiscal del REB, que segons ell «culmina una reivindicació unànime», i agraïa al Govern espanyol la feina i la predisposició per consensuar el text. Anem a pams i vegem si n’hi ha per justificar que el PP, per una vegada, barati les garrotades al PSOE per lloances i felicitacions.
L’esmentat reglament, en resum, permetrà deduir fins a un 80% de la quota íntegra les quantitats que les empreses dediquin a invertir a les Illes, i bonificarà amb un 10% els beneficis de la producció de les activitats agrícoles, ramaderes, industrials i pesqueres, que pot pujar fins al 25% si han incrementat la plantilla. Tot plegat, segons les declaracions del delegat del govern espanyol a les colònies, Alfonso Rodríguez, suposarà un estalvi de 210 milions d’euros, que repartit entre les 118.000 empreses i autònoms de les Balears surt a una mitjana de 1.780 €. La xifra parla per sí sola.
Mentrestant continuarem sense un IVA propi reduït, a diferència de les Canàries i Ceuta i Melilla, que el tenen cedit íntegrament i poden decidir el tipus de gravamen. Les Canàries, a més a més, apliquen una reducció fiscal del 50% a la producció, el doble de la màxima a les Balears, i poden incentivar fiscalment les empreses de sectors que contribueixin a diversificar el model productiu, clau de volta per combatre el monocultiu turístic.
Les Canàries, per la condició de regió ultraperifèrica, gaudeixen d’una compensació de fins el 100% del cost del transport de mercaderies. Aquesta mesura no és traslladable a les Balears amb la legislació actual, però Europa també admet ajudes al transport dins el seu territori en determinats casos, com el programa Marebonus a Itàlia. A les Balears, en canvi, les ajudes es veuen limitades per la regla de minimis, que el Govern espanyol es nega a renegociar amb la UE tot i les reclamacions de patronals, sindicats i entitats econòmiques i socials.
Això és tot el que dóna de si el nou reglament. Hem esperat gairebé tres dècades una part fiscal que ha resultat ser un fiasco, i que s’afegeix a altres gols que Madrid ens ha ficat per l’escaire, com la data de caducitat del REB el 2028, la dependència dels pressuposts generals anuals de l’Estat i la inclusió dels doblers pendents del conveni de carreteres.
Mentrestant el sistema de finançament ens continua penalitzant i les balances fiscals, implacables, se’n duen cada any cap a Madrid el 14,2% del nostre PIB per no tornar: 5.227 milions d’euros el 2023. Es miri per on es miri, les floretes del Sr. Costa al govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz només es poden entendre per la necessitat de vendre com un èxit el resultat de les negociacions i per pur espanyolisme. Però la crua realitat de les xifres demostra, una vegada més, que l’Espanya del PP i PSOE, l’Espanya espoliadora i colonial, no té remei.
Josep Palou
Membre de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca
