BIBLIOGRAFIA
– BERNAT, M. (2000). «Libre de Repartions de Cases de la present Ciutat de Mallorques (1525)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, nº56, pp. 117-144.
– BERNAT, M. (2005). «Dones i revolta. La presència femenina a les Germanies (Mallorca, 1521-1523)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, nº61, pp. 71-94.
– BERNAT, M.; SERRA, J. (2008). La veu de la revolta. Sermonadors i profetes a les germanies de Mallorca (1521-1523). Palma: Lleonard Muntaner.
– BERNAT, M.; SERRA, J. (2011). «Culpes de cada un. Penes d’haver a les Germanies de Montuïri (1521-1523)». Primeres jornades d’estudis locals, Montuïri, pp. 175-200.
– BORDOY, M. (1920). Historia de la ciutat de Felanitx, volum I.
– CAMPANER, Á. (1881). Cronicón Mayoricense. Noticias y relaciones históricas de Mallorca desde 1229 a 1800.
– CATEURA, P. (2013). «Desestabilització social, autoritarisme i reformes al regne de Mallorca (1387-1410)» El compromiso de Caspe (1412): cambios dinásticos y Constitucionalismo en la Corona de Aragón / coord. por María Isabel Falcón Pérez, p. 279.
– CERDÀ, M.; JUAN, A. (2015). «La participación de los oficios de la construcción en las Germanías de Mallorca». Mediavelismo: Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales, nº25, pp. 85-102.
– DURAN, E. (1968-1972). «Les sèries documentals de l’Arxiu Històric de Mallorca referents a la repressió de la Germania». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, nº 33, pp. 550-557.
– DURAN, E. (1975). «La guerra de les Germanies i la seva interpretació». Randa, nº1, pp. 25-62.
– DURAN, E. (1981). «Joan Binimelis i la Guerra de les Germanies a Mallorca». Randa, nº12, pp. 89-123.
– DURAN, E. (1982). Les germanies als Països Catalans. Barcelona: Curial.
– DURAN, E. (1982). «Aspectes ideològics de les Germanies». Pedralbes: Revista d’història moderna, nº2, pp.54-68.
– DURAN, E. (1983). «Les Claus del Regne de Mallorca». Serra d’Or, nº 282, pp. 13-16.
– DURAN, E. (1993). «Joan Binimelis i la seva historia de Mallorca». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, nº49, p. 485-496.
– DURAN, E. (1995). «Patriotisme i mil·lenarisme al segle XVI». Recerques :Història, economía i cultura, nº32, pp. 7-18.
– DURAN, E. (2008). «Literatura memorialística sobre les Germanies». Miscel·lània Joaquim Molas, Vol. 2, pp.49-65.
– DEYÁ BAUZÁ, M. J. «Una peculiar forma de representación política: las embajadas mallorquinas ante el Rey tras las Germanías (1525-1558) ». Comunicació presentada al Congrés La veu del Regne. Representació política, recursos públics i construcció de l’Estat. 600 anys de la Generalitat Valenciana (València, Octubre 2018), Generalitat Valenciana (en premsa).
– DEYÁ, J.M. (2011). «Entre la toma de Orán y los pactos de Argel. Las Baleares y la conquista de Bugía» Orán: historia de la corte chica, pp. 55-82.
– ENSENYAT, J. (reedició 1983). Historia de Andraig. Gráficas García.
– FELIU, J.M. (1953). «Les germanies en La Real». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, nº1-4, pp. 95-97.
– FERRER, M. T. (2015). «Martí I l’Humà (1396-1410), el darer rei de la dinastia barcelonina». Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastía de Barcelona (1396-1410): l’Interregne i el Compromís de Casp/ coord. per María Teresa Ferrer i Mallol, pp. 11-48.
– FIOL, G. (1997). «Notícia de documents de l’arxiu del regne de Mallorca, relatius a la Germania a Inca». IV jornades d’Estudis Locals: Inca, pp. 149-187.
– FONT, B. (1972-1999). Historia de Llucmajor. Mallorca: Gráficas Miramar.
– JUAN, J. (1975). «Problemas trigueros en la época de las Germanías de Mallorca». Homenaje al dr D. Juan Reglà Campistol. Vol. 1, pp. 261-278.
– JUAN, J. (1985). Els Agermanats. Palma: Ajuntament de Palma.
– LLOMPART, G. (2007). «Dos obras de arte significativas de la Germanía mallorquina». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, nº17, 2007, pp. 19-35.
-MAÍZ, J. (2002). «Apreciaciones sobre la part forana. Mentalidad y marginalidad en el siglo XIV mallorquín (1391)». Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, nº28, p. 241-248.
– MARCH, J.F.; VAQUER, R. (1981). Història de Santa Margalida. Volum Primer: de la prehistòria al segle XVI. Ajuntament de Santa Margalida.
– MAS i FORNÉS, T. (2013). «La Germania de Mallorca narrada per un contemporani. La descripció de la Germania del notari Joan Morro». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics, nº 69, pp. 311-322.
– MOLL, A. Ll. (2000). «La geografía renaixentista en la Història general del regne de Mallorca de Joan Binimelis». Recerques, 40.
– MORRO, G. (2013). «La Governació en el Regne de Mallorca a l’època de Ferran I». El compromiso de Caspe (1412): cambios dinásticos y Constitucionalismo en la Corona de Aragón / coord.. por María Isabel Falcón Pérez, p. 511-519.
-MORRO, G. (2020). Les revoltes populars a Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner.
-QUADRADO, J. M. (1847). Forenses y ciudadanos: Historia de las discusiones civiles de Mallorca en el siglo XV. Palma: Estevan Trias.
– URGELL, R. (2015). La hisenda municipal del Regne de Mallorca en el canvi de segle (1390-1410). Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410: l’interregne i el compromís de Casp / coord. Por Maria Teresa Ferrer i Mallol, p. 285-299.
– PÉREZ, F. (1976) Les Germanies i Sóller. Palma: Ajuntament de Palma.
– PEÑARRUBIA, I. (2020). Maria Agnès Ribera Garau (Palma 1790-1861): La rebel·lió contra la familia i el claustre. Tarragona:Colecció Atenea.
– ROTGER, M. (reedició 1969). Historia de Pollensa, vol. III, pp. 111-132.
– SANTAMARIA, A. (1969). Mallorca, al advenir Fernando el Católico. Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, nº2, pp. 19-47.
– SANTAMARÍA, Á. (1971). Sobre los orígenes de la Germanía de Mallorca. Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, nº5, pp.25-40.
– SANTAMARÍA, Á. (1971). El Valle de Sóller y la Mallorca en el siglo XVI. Sóller: Marqués.
– SANTAMARIA, A.: (1975). «Sobre la gestión fiscal y la coyuntura económica en Mallorca en torno al año 1510». Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, nº14, pp. 21-61.
– SANTAMARÍA, Á. (1978). «La época de Fernando el Católico y la Germanía». Revista Moneda y Credito, nº 145.
– SERRA, J. (2000). «El bandolerisme mallorquí post-agermanat». Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, nº 26, pp. 73-98.
– SERRA, J. (2001). Pau Casesnoves i les germanies a Inca. Palma: Documenta Balear.
– SERRA, J.; BERNAT, M. (2004). «Voces de profetas en las germanías de Mallorca (1521-1523)». Política y cultura en la época moderna: (cambios dinásticos, milenarismos, mesianismos y utopías), pp. 565-578.
– VALERO, G. (2008). La Germania a Alcúdia. La crónica del notari Miquel Sabater (1521-1522). Alcúdia: Ajuntament d’Alcúdia.
– SEGUÍ, A. (2015). «Contra la diabólica desmandada. La reducció militar de la Germania mallorquina». III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Histoia Moderna. Universidad de Valladolid-Fundación Española de Historia Moderna, pp. 797-805.
– VAQUER BENNASAR, O. (1999). «Unes notes sobre Joanot Colom» Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, nº 55, pp.363-364.
– VAQUER BENNASAR, O. (2000). «La repressió dels agermanats». Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, 26, pp.57-71.
