1523
A partir d’aquests moments comencen a produir-se desafeccions en el bàndol agermanat. – Una de les quals va tenir més conseqüències fou la família dels ferrers Damià, els quals monopolitzaven la fabricació d’armes i que l’11 de gener passaren al servei del lloctinent general.
– El 9 de febrer el lloctinent Gurrea notificà a les viles foranes i a la ciutat assetjada, la provisió reial del 24 de gener de 1523 conseqüència de l’ambaixada del poble feta per Bartomeu Ventallol i de les claus d’or que aquest li havia ofert. El rei Carles rebutjà les claus i ordenà a Ventallol que es sotmetés al lloctinent.
– El mes de març el camp reial s’instal·là en el monestir de Jesús, s’intentà negociar la rendició de la ciutat a través de Francesc Obac i el governador de Menorca. La situació era molt crítica pels agermanats, sobretot tenint en compte que hi havia pesta a Ciutat.
– Finalment, la Ciutat de Mallorca capitulà el 7 de març.
– Un cop reduïda la ciutat, el lloctinent general s’instal·là al castell de Bellver. Aleshores, els jurats oferiren a Gurrea les claus de la ciutat que el rei havia rebutjat.
– En un últim i desesperat intent, els agermanats arribaren a un acord amb Príam de Villalonga, lloctinent del virrei, per enviar una delegació a l’emperador. Els agermanats consideraven encara que les actuacions de Carles V eren degudes a la desinformació o a les notícies parcials que li trametien els cavallers. Volien explicar-li personalment que no s’havien alçat en contra de la seva sobirania, sinó contra la corrupció de l’Administració i l’opressió a la qual els sotmetien. Com a particulars se’ls va permetre elegir una comissió per acudir a cort i demanar clemència. Foren elegides 11 persones i l’ambaixada va ser dirigida i pagada pels menestrals. És important fer referència a les negociacions dutes a terme amb el bisbe de Cluni per pactar les capitulacions, que posteriorment no foren respectades ni pel rei Carles I ni pel governador del Regne de Mallorca, Miguel de Gurrea.
-El 20 de març s’embarcaren a Sóller els síndics agermanats ordinaris Guillem Colom, Pau Casesnoves i Antoni Tomàs juntament amb altres agermanats. S’havien d’entrevistar a Tortosa amb Adrià VI però no aconseguiren l’objectiu i es dirigiren cap a la cort, que aleshores era a Valladolid. Un cop allà, l’emperador es negà a rebre’ls, ordenà la seva captura i empresonament. Allà foren executats Pau Casesnoves i Antoni Tomàs i la resta foren tramesos a Mallorca perquè fossin sentenciats.
– Dia 3 de juny fou executat i esquarterat Joanot Colom, juntament amb altres tres. Els dies següents les execucions continuaren.
– El 17 de juliol, Miguel de Gurrea lliurà al procurador reial Francesc Burgès tots els béns que havia reunit procedents de segrests a agermanats. Les sentències a mort s’anaren produint al llarg de la segona meitat de l’any 1523.
-El 1524 però tendiren a disminuir i a més no era rendible fer les confiscacions perquè molts dels condemnats eren pobres o tenien els béns gravats amb censals. En resum, es certificaren entre el 3 de novembre de 1522 i el 6 de febrer de 1525 un mínim de 146 sentències a la ciutat i un mínim de 158 a la part forana.
