GOVERN DE JOANOT COLOM
– El 12 d’octubre Joanot Colom i Pau Casesnoves insten als jurats el compliment de la Sentència Arbitral de 1512 i per tant, que es fes una estimació del patrimoni. A més a més, suprimeixen els càrrecs personals que passaran a ser reials. Que s’eliminassin els drets de molitja, el quint del ví, la sisa de la carn, el segell del tèxtil, i la gabella de la sal.
També es produeix la redempció dels esclaus.
– Dia 14 d’octubre, els agermanats procediren a la supressió efectiva dels drets esmentats a la ciutat i els dies següents es va fer a les viles foranes. El problema estava en el fet que els drets suprimits estaven consignats al pagament de les pensions als censalistes i per solucionar-ho es va fer la “santa quitació” que consistia en la devolució del capital prestat de primer i sense devolució després, ni el pagament de pensions endarrerides. Aquest va ser el xoc frontal amb els interessos censalistes (sobretot gentilhomes). Per fer la quitació a més, era necessari capital i amb els drets suprimits només quedava l’opció de recórrer a una talla a repartir.
– A més a més, en el mes de setembre Joanot Onís de Santjoan, regent de governació fugí a Eivissa i va ser substituït per Berenguer Esbert, tot i que la seva actuació fou ambigua.
– A partir del mes d’octubre s’inicià una contraofensiva per part dels gentilhomes mallorquins contra els agermanats. El lloctinent general de València, Diego Hurtado de Mendoza, comte de Melito, designat també lloctinent general del Principat de Catalunya va jugar un paper clau. Joan Gual, el que havia estat advocat assessor de Joan Crespí que hagué de fugir en recomanar la reducció de la Germania es posà en contacte amb Mendoza perquè dugués l’exèrcit a Mallorca. El comte de Melito per carta instà als agermanats a què es rendissin i deposessin les armes. Joanot Gual tornà a Mallorca amb cartes del lloctinent general de València, de l’infant Enric i de Miquel de Gurrea demanant la reducció de l’illa i amenaçant que si no ho feien acabarien com Castella i València.
– De fet, el 14 d’octubre fou nomenat Francesc Obac com a regent de la cancelleria de Mallorca.
– El 16 d’octubre Joan Crespí és assassinat a la Torre de l’Àngel. Segons José Maria Quadrado, l’assassinat de Crespí va ser comès pels agermanats Francesc Colom (germà de Joanot) i Antoni Binimelis.
– El 25 d’octubre el consell es reuní a Sant Francesc de Ciutat, Joanot Colom (instador) i els elets de la part forana (ja no es parla més de Tretzena) determinaren la forma de pagar la talla. Els esforços es destinaren a cercar les persones que faltaven per completar la comissió de nou estimadors (sis per la ciutat i tres per la part forana). Degut a la gran lentitud, el febrer del 1522 algunes viles proposaren que les estimacions de béns a les viles les fessin gent de cada vila amb un o dos estimadors per evitar despeses i activar el procediment i així s’acordà. L’estimació dels béns de ciutat acabà el 30 de maig de 1522. La Santa quitació fou acceptada per totes les viles de Mallorca excepte Alcúdia, on s’havien refugiat un gran nombre de gentilhomes. La seva negativa originà una guerra civil.
– El 6 de novembre el governador escriu al batle d’Alcúdia ordenant la sortida dels gentilhomes abans de tres dies sota pena de 1000 lliures. El batle d’Alcúdia pressionat pels cavallers armats es nega a acceptar la sortida.
– Les negociacions no tenen èxit i dia 11 de novembre s’inicià el setge a Alcúdia. Els agermanats eren entre 5.000 i 6.000 homes entre homes de peu i de cavall i 6 peces d’artilleria. Durant el setge els intents de negociació continuaren.
– El 13 de novembre el lloctinent de governador Pere Joan Albertí presentà al batlle i als jurats d’Alcúdia tres propostes:
- Que fos acceptada la quitació, que partissin de la vila els homes d’honor, mercaders, notaris i altres allí refugiats i anessin a la ciutat per fer els estims dels seus béns. Com a contrapartida el camp agermanat es retiraria mitja llegua, excepte l’artilleria i 300 homes per facilitar la sortida.
- Que li fossin donades les claus i que la custòdia de la vila quedaria a càrrec seu. Les autoritats d’Alcúdia respongueren eludint la qüestió, que en principi acceptaven la quitació, sense precisar com, que els estims es podien fer a través de notari, que les claus les tenia el capità i que ells ja tenien 700 homes, suficients per guardar la vila.
- El 29 de novembre Joanot Colom, Pau Casesnoves i els síndics clavaris de la part forana suplicaven prop dels jurats de Mallorca perquè obliguessin als d’Alcúdia a acceptar els punts proposats pel lloctinent governador i ells en canvi, es comprometrien a aixecar el setge i que la indemnització a Alcúdia i als assetjants seria pagada en forma de tall per tots.
– El 22 de desembre Pere de Pacs, fill del qui havia estat governador general Pere de Pacs, mort a Bellver fou nomenat capità d’Alcúdia.
– A finals del 1521 ens trobem amb constants combats: sortides ràpides dels alcudiencs i atacs reiterats dels agermanats. Segons els alcudiencs, els atacs agermanats havien estat organitzats professionalment per castellans (segurament comuners).
– Les eleccions de jurats i consellers el 20 de desembre de 1521 i el 9 de gener de 1522 foren directament controlades per Joanot Colom. Fou a partir d’aquests moments quan es veu que Colom actuava pràcticament sol, de forma dictatorial, assessorat pels caps dels oficis i per persones elegides entre menestrals i pagesos. El sistema de comandament col·legiat de la Tretzena desapareixia.
