1521
INICI DE L’ALÇAMENT. GOVERN DE JOAN CRESPÍ
– Per intentar frenar un alçament a l’estil de la Germania valenciana (1519-1521) el Governador Miguel de Gurrea, dia 6 de febrer, ordenà la detenció de set menestrals per ser els principals avalotadors. Aquests eren: Joanot i Francesc Colom, Pasqual Rosselló, Rafel Ripoll, Pere Begur, Guillem Vich i Joan Crespí.
– L’endemà, dia 7 de febrer, es produí una gran concentració de gent davant les Corts. Possiblement el dia ja estava fixat i l’empresonament dels menestrals havia estat una mesura extrema per evitar l’aixecament. Aquests, reclamaven l’alliberament dels menestrals, objectiu que es complí i marca l’inici de la Germania mallorquina. Alliberats els presos, el paraire Joan Crespí fou elegit capità major.
– Dia 8 de febrer es modificà el títol posat el dia anterior a Joan Crespí, el qual passà a ser instador del bé comú. Aquest mateix dia es reuniren l’instador i alguns dels principals menestrals amb el governador, jurats i oficials reials; d’aquesta trobada s’aconseguí que els sobreposats dels oficis poguessin escollir uns representants que es podrien reunir sempre que volguessin i fer elecció de dues persones perquè junt amb els jurats examinessin els llibres de la consignació. A més, l’instador i els elets podien elegir dues o tres persones perquè junt amb els síndics clavaris de la part forana poguessin demanar justícia i apel·lar al rei, si calia. Per tant, els revoltats entraren al camp de la legalitat, l’instador era conegut pel governador i tenien llicència d’aquest per formar consell d’electes dels oficis amb facultats de reunir-se i elegir uns representants de la part forana.
-Un cop feta l’elecció dels elets dia 9 de febrer, es començaren a organitzar i dia 15 del mateix mes partiren cap a València un grup entre els quals hi havia Joanot Colom i el notari Miquel Nebot com a síndic dels elets i instador. L’objectiu del viatge era conèixer l’organització de la Germania valenciana, poder-la aplicar després a Mallorca i també tenien la intenció d’anar a la cort. A més a més, Joan Crespí escriví tres cartes datades dels dies 8, 15 i 26 de febrer a la Junta dels Tretze (agermanats valencians) explicant la situació, l’anada dels ambaixadors i demanant-los consell.
-Mentrestant a Mallorca el 24 de febrer els menestrals feren una mostra, segons Binimelis eren uns 1800 menestrals armats.
-El 8 de març els elets de Mallorca reberen la còpia de les ordinacions i forma de la Germania, data en la qual segurament tornaren els alçats a Mallorca. Aquests, no havien tengut temps d’anar a la cort del rei que aleshores era a Worms i per tant, no tenien l’autorització per formar la Germania a l’illa. Tot i això, afirmaren que l’emperador sí que l’havia confirmada perquè pensaren que si havia estat així amb la valenciana, també es faria amb la mallorquina. Paral·lelament a l’anada dels representants dels menestrals a València, el governador envià a través de Jaume Botí a Barcelona els processos dels set menestrals empresonats el 6 de febrer. Els menestrals s’adonaren dels fets i quan Botí tornà, els revoltats es venjaren d’ell cremant-li la seva nau i imposaren als guardes dels portals de la ciutat un gran control de les persones que entraven i sortien.
-Per tant, a principis de març els agermanats, comptaven amb el control dels portals de Ciutat i donaren una passa més a l’apoderar-se de les armes que els hi pertocaven als oficis (fins aleshores custodiades pels jurats) que eren dues terceres parts del total. Entre les armes que aconseguiren i les sumades a les preses el 7 de febrer totalitzaren unes 151 espingardes.
-Dia 10 de març els menestrals anaren a desenterrar el cos de mossèn Agustí Serralta, ciutadà mort un any abans essent jurat i enterrat a l’església de Sant Domingo. Anaren, el desenterraren i quan el varen haver tret de la ciutat el cremaren. Hi ha diverses versions del perquè feren això entre les quals trobem: el tal Agustí Serralta podria esser que fos d’origen jueu i afirmaven que no plovia perquè ell estava enterrat a lloc sagrat. En canvi la versió posterior era que Agustí Berenguer i Simó Serralta foren dels primers qui descobriren i denunciaren la conjuració dels menestrals.
Durant aquestes primeres setmanes el governador Gurrea va intentar evitar la propagació de la revolta tant a Ciutat com a la Part Forana.
-El 3 de març Gurrea va delegar en mossèn Pere Ramón Santmartí i el misser Pere Malferit que en nom seu administressin justícia civil i criminal a les viles i recomanava als batlles, jurats i prohoms de viles i parròquies foranes que no s’alcessin.
Tot i això, al llarg del mes de març es comencen a veure les primeres pinzellades d’animadversió cap al govern del Regne encapçalat amb la figura de Miguel de Gurrea.
-De fet, destaca la circular del 16 de març del governador que prohibia als pobles, sota greus penes, de celebrar reunions i alçar-se que no foren escoltades. El mateix dia, arribaren a la ciutat representants de Valldemossa i Alaró amb intencions d’agermanar-se.
-Pel que fa a Ciutat el 13 de març Gurrea intentava que els notaris no es sumessin als agermanats baix pena de la vida i confiscació de béns. La situació arribà a ser tan tensa que el 16 de març un grup de 400 agermanats anaren al Palau Reial per suspendre de l’ofici al virrei Miguel de Gurrea amb l’excusa d’ incomplir un privilegi reial de Pere el Cerimoniós de 1344 que disposa «que home del regne d’Aragó y de Cerdanya y de Rosselló no pusca ésser governador d’aquest seu regne». Això també beneficiava als sectors privilegiats amb els quals el Governador estava enemistat i per això, no hi va haver una forta reacció per part seva.
És a partir d’aquest moment que trobarem una duplicació de les institucions, òrgans i càrrecs; per una part hi haurà els elegits i legitimats pels agermanats, enfront dels de designació reial.
– Tant és així que el 17 de març el batle de Ciutat i governador del Castell de Bellver, Pere de Pacs, fou elegit pels agermanats, com a substitut de Miguel de Gurrea. A més a més, Pacs confirmà a Joanot Gual com a advocat de l’instador i elets, i a Jaume Romaguera com a procurador d’aquests. Alhora ens trobem amb tota l’estructura designada per cèdules reials o per designació directa del rei, que continuaren a l’illa, com Miguel de Gurrea va fer fins a final d’abril.
– Mentrestant les adhesions de les viles foranes a l’aixecament augmenten.
– El 18 de març, el governador elegit pels alçats aixecà la prohibició de poder reunir-se en la part forana i de tenir contacte entre menestrals i forans. A més, ordenà que a cada vila s’elegissin dues o més persones perquè anessin a Ciutat per parlar amb l’instador i els elets. Així ho feren molts de pobles com Llucmajor, Alaró, Inca, Bunyola, Campos, Andratx, Muro, Sa Pobla, Valldemossa… El procediment consistia en una reunió del consell del poble i s’elegien els representants o elets per anar a Ciutat i prenien el jurament de fidelitat a la Germania.
-El 12 d’abril, Pere de Pacs, a sol·licitud dels electes mana al clavari de la consignació que no pagui més pensions endarrerides i que procedeixi al rescat de censals.
– Dia 16, s’instituí la Tretzena, institució de govern dels agermanats, com la valenciana “La Junta dels tretze” per agilitzar l’organització. La tretzena estava formada per l’instador Joan Crespí i 12 tretzeners: 8 representants dels menestrals de Ciutat, 4 d’ells eren antics elets i 4 de nous, a més de 4 representants de la part forana.
– A finals d’abril Miguel de Gurrea s’exilià a Eivissa amb la seva família.
– L’11 de maig es començà a aplicar la sentència arbitral de 1512 dictada pel rei Ferran. Aquesta sentència, tan reivindicada pels forans consisteix en la renovació del cadastre i la formació d’una nova base impositiva en funció de les propietats realment estimades i els pagaments al lloc on són aquestes.
– El 19 de maig, dia de Pentecosta, havien de prendre possessió de llurs càrrecs els oficials reials elegits pel rei ja el 15 de març anterior. Pere de Pacs deixà el seu càrrec i fou substituït per Joanot Onís de Santjoan com a batlle i regent de governació.
– El mateix dia, Jaume Roca, regent de la cancelleria i Francesc Burgès, procurador fiscal llegeixen davant els jurats i caps dels oficis agermanats les cartes reials que envia Carles I en les que el rei condemna l’alçament agermanat. Els alçats afirmen que les cartes són falses.
– L’11 de juny arribà una carta als batlles i jurats de la Part Forana per tal que fos llegida en consell. Es tractava d’una carta reial datada a Worms el 30 de març i enviada al governador Gurrea a Eivissa. Aquest la va trametre a Mallorca el 31 de maig. En la carta el rei comminava a tothom el retorn a l’obediència de Miguel de Gurrea i que si no era així, passaria com a Castella i com s’esperava que passés a València. La lectura a ciutat i a les viles foranes provocà les primeres desafeccions importants entre les autoritats locals i menestrals. Això comportà una radicalització en el moviment agermanat.
– El 6 de juliol el governador va haver de prohibir que s’utilitzés el terme “traïdor o mascarat” per referir-se als enemics de la Germania.
– El 29 de juliol els agermanats assalten el Castell de Bellver i maten a Pere de Pacs, al seu germà i altres. Seguint l’exemple de cercar refugi a llocs com el Castell de Bellver o Santueri (on començà el setge a partir de l’agost), també es refugien a la Seu o a la Serra de Tramuntana.
– El 30 d’agost, Joanot Gual presenta la seva renúncia davant la radicalització dels esdeveniments però els aixecats no ho accepten, tot i això, el governador li donà permís per presentar-se al rei el qual l’havia citat.
-Davant aquesta situació famílies senceres es refugiaren a Menorca i a altres parts dels regnes de la monarquia.
– El 5 de setembre es reuní el consell a Sant Francesc en el qual Joanot Gual, aconsella que els citats pel rei hi vagin personalment i no a través d’un procurador com volien fer els agermanats. El consell ho acceptà però no ho feu així el poble i la figura de Joan Crespí fou posada en entredit. – El 23 de setembre es reuneix el gran consell general a Sant Francesc on la facció radical de la Germania es va imposar, la qual era partidària de continuar la lluita per l’aplicació de la política econòmica iniciada. Posar per tant en execució el sistema tributari establert per la sentència arbitral de 1512 i foren nomenats dos instadors: Pau Casesnoves d’Inca i Jordi Moranta de Ciutat. La nova etapa però, estarà marcada per una altra persona, el barreter Joanot Colom.
