CRONOLOGIA DELS FETS
ANTECEDENTS
Tradicionalment s’ha identificat a les causes econòmiques i les males collites com els factors determinants de la Germania mallorquina. Aquesta però, és una explicació simplista, per fer veure que aquest aixecament era: injustificat, espontani, sense organització i buit de contingut. De fet, al llarg dels segles XIV, XV i XVI al Regne de Mallorca s’anaren reunint un seguit de condicionants que establiren les bases d’unes reivindicacions i demandes que es repetiran i ampliaran en tres moments claus per a la història baix medieval i moderna de l’illa: la Revolta de 1391, la Revolta Forana de 1450 i la Germania en el 1521.
Entre la múltiple casuística, al segle XIV trobem conflictes entre Ciutat i la Part Forana; Una revolta a Sardenya i la Guerra dels dos Peres (que provocà un augment de les despeses, lleves forçades i la sol·licitud de més subsidis pel monarca que provocà un augment de la fiscalitat). A més a més, també s’ha de tenir en compte l’èxode cap a la Ciutat que comportà que la gent deixés de contribuir per les propietats que conservaven a les viles d’origen. L’expansió del deute provocà que la universitat demanés constantment préstecs i la hisenda mallorquina hagués de pagar cada vegada més censals.
Les onades de pesta també foren freqüents, de fet entre 1348 i 1396 se’n produïren sis, de la mateixa manera trobem la problemàtica endèmica de les males collites que provocaven contínues crisis de subsistència. Per tant, ens trobem que els imposts requeien en una població pobra, delmada per la pesta i cada cop més reduïda per l’èxode cap a la Ciutat.
No és estrany que amb tots aquests condicionants esclatés la revolta de 1391 coneguda com l’assalt al call. Aixecament que es volgué fer passar per una revolta de caràcter antisemita però que realment fou un moviment d’oposició a la gestió de les classes dirigents. Un cop sufocada la revolta, es trobaren que durant aquesta no s’havien pagat els imposts i per tant, el deute augmentà i s’hagueren de posar noves imposicions.
Al llarg del segle XV ens trobem amb un seguit de fets que agreugen encara més la situació com la fallida de la Universitat de Ciutat i del Regne el 1405, per no poder pagar els interessos del deute públic. Això, s’intentà solucionar amb el Contracte Sant però sense èxit i la problemàtica s’accentuà ja que s’utilitzà com a eina de corrupció i pel control del municipi. A més a més, la tensió augmentà degut a l’enfrontament entre dues faccions; la mallorquina i l’aragonesa per controlar el govern del Regne, i la marginació del Regne de Mallorca en la participació en el Compromís de Casp. Per tant, no és d’estranyar que el 1450 s’arribés a una situació límit i esclatés la Revolta Forana, que tot i compartir la majoria de demandes amb la revolta de 1391, els forans anaren més enllà i proposaren que la Part Forana es separés administrativament de la Ciutat. Aquesta revolta fou sufocada i la repressió va ser molt dura, amb una multa econòmica de 150.000 lliures, cosa que provocà encara més la ruïna econòmica dels municipis rurals i la intensificació del procés de venda de terres de forans endeutats a l’aristocràcia ciutadana.
La Guerra Civil Catalana va tenir també influències al Regne de Mallorca que es poden observar amb els dos intents sediciosos del 1463 vinculats amb aquest conflicte i segurament també amb la Revolta Forana.
El regnat de Ferran el Catòlic no comptà amb grans millores, els problemes citats persisteixen i s’afegeix un creixement demogràfic que provoca l’augment de demanda de productes cerealístics, que no va anar acompanyada per un augment de la seva producció, cosa que causà problemes d’abastiment i més crispació popular. Els problemes en el comerç exterior també foren importants degut en gran part al trasllat del centre de gravetat econòmica del Mediterrani a l’Atlàntic.
El canvi de segle, no provocà una millora i s’afegiren altres factors com la reivindicació dels forans reclamant l’aplicació de la Sentència Arbitral de 1512, la suspensió del virrei Aymerich del seu càrrec, el procés contra el regent Frederic de Gualbes i els conflictes entre les banderies Call i Almudaina no feren que la situació remetés. Però si hi ha un fet fonamental, imminent a l’esclat de la Germania mallorquina és la defensa de Bugia el 1515, on hi participaren molts de mallorquins amb una organització militar que seria emprada durant la Germania mallorquina; els deseners i els cinquanteners.
A finals del 1520 i principis del 1521 es produeixen reunions secretes dels menestrals de Ciutat per la mala gestió del Govern del Regne i comencen els rumors d’alçament.
