La irrupció de l'extrema dreta espanyola a les Balears és un fet incontestable. Vox va aconseguir 33.451 vots a les eleccions autonòmiques de 2019, tot i dur al programa electoral l'eliminació de les autonomies, i poc després en va treure 77.520 a les espanyoles. Juntament amb els vots de Ciudadanos en van ser més de 100.000, gairebé una quarta part del total. Com és possible l'èxit d'uns partits que volen que ens comandin des de Madrid, si el propi Ministerio de Hacienda reconeix que Espanya es queda cada any el 14,20% del PIB balear?
El vot ultra no pot ser només per motius identitaris, perquè en aquest cas hauria anat a parar com sempre a PP i PSOE, que han demostrat a bastament la seva hostilitat cap a la nostra llengua i cultura: el PP obertament i el PSOE per la via de no fer res per frenar la substitució lingüística. La causa principal, per tant, ha de ser el descontent i la indignació creixent per una mala qualitat de vida. Pagam IRPF, IVA, IBI, etcètera, pagam més que ningú per la benzina, el lloguer, la senalla de la compra o el bitllet d'avió, i no tenim prou metges, infermers, llits d'hospital, escoles, policia, transport públic, depuradores o neteja municipal. Ho patim tots cada dia, tant els que som independentistes com els que pengen la rojigualda al balcó, i el malestar va calant.
La història ha demostrat que l'extrema dreta utilitza les grans crisis econòmiques per arribar al poder. Donald Trump és president gràcies als vots d'un cinturó industrial siderúrgic afectat per la deslocalització i l'atur, i una de les claus del triomf de Bolsonaro al Brasil ha estat la incapacitat dels seus predecessors per treure el país de la depressió. L'exemple més tràgic és el d'Adolf Hitler, que va aprofitar la pobresa generada per la hiperinflació per entabanar les masses. Les Balears no són diferents de la resta del món, i la gent ha començat a cercar alternatives al bipartidisme PP-PSOE. El bombardeig mediàtic dels mitjans espanyols, que només parlen dels partits dirigits des de Madrid, ha fet la resta.
Els propers anys seran crítics a ca nostra, perquè a l'espoliació fiscal i la manca d'inversió estatal s'hi ha afegit el tsunami del coronavirus. Som una colònia d'Espanya on es practica el monocultiu turístic, i això fa que la nostra economia sigui la més perjudicada de tot l'Estat. El Govern balear preveu una caiguda del 28% del PIB fins a final d'any, el darrer trimestre hem tingut un 59,2% més d'atur respecte a l'any passat, i la petita i mitjana empresa balear és a la vorera de l'abisme. Davant aquesta situació d'emergència és evident que la solució no pot ser mai la supressió de les autonomies, tal com volen els de Vox, perquè comportaria encara més espoli, sobreexplotació i mal finançament. Tot el contrari: són els partits de país els que han d'agafar força per plantar cara a Madrid i aconseguir allò que ens correspon per justícia.
A partir d'ara serà més important que mai que els nostres partits es facin sentir, parlant clar i sense manies per contrarestar el renou mediàtic madrileny. Al mateix temps, s'hauran d'entendre entre ells per aconseguir d'una vegada una veu pròpia a Madrid. Perquè no ens comandin Vox i companyia, hem de comandar a ca nostra.
Margalida Miquel
Presidenta de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca